Nou relat

Deia Perter F. Drucker, gurú del segle passat redescobert en l’època de les start-ups, que les empreses podrien resistir i créixer en qualsevol mercat només innovant i comunicant, clarament s’està veient en empreses com Apple, amb l’admirat Steve Jobs com amb Elon Musk, que és el creador de grans empreses innovadores però que alhora comuniquen molt molt bé. Entenc que com a territori podríem fer el mateix. Comunicar i innovar.

 

Construir un nou relat de les Terres de l’Ebre és bàsic per emprendre la nova dècada amb garanties de sortir-ne reforçats de cara a 2030. Com a territori, hem de posar la primera pedra en terreny sòlid, que aquesta aguanti les següents i de mica en mica anar adaptant-nos al nou paradigma social que ens ve a sobre. Però comunicar què? Qui? I sobretot com.

 

Comunicar que som un territori privilegiat amb dos parcs naturals tant i tant diferents. Som mar i som muntanya, com els bons arrossos. Hem de cridar als 4 vents, i sobretot al nostre vent de dalt, que som un paratge sostenible. Que tenim arbre mil·lenaris que hem de conservar. Que tenim un riu espectacular que ens ha donat la vida. Que som una reserva de la biosfera molt molt tendra però que farem les coses bé. Que perfectament podem ser la Carmarga Catalana, on la natura i l’home interactuen plàcidament. Però que podem tenir indústria, i que volem indústria, però la nova indústria del talent. Que el nostre talent no hagi de marxar de les nostres contrades per trobar un futur millor.

 

Per construir un somni , cal desvetllar-se molt.

— Anònim

Serem imparables

Retenir talent en el present és construir el nostre futur. I sabeu què? El talent crida talent. Si la unió de les entitats públiques i inversors no especulatius uneixen forces natros, com a territori, serem imparables.

Per a aconseguir aquesta primera fita hem d’estar segurs que anem com a territori, tots units, amb les mateixes oportunitats, no caiguem en errors passats. El següent pas ha de ser buscar a l’exterior el que aquí no tenim. Inversors, «bussines angels»,… que apostin per aquest territori com a pol d’innovació en l’estudi de nous materials que provinguin de les nostres matèries primeres. Un exemple clar, i que segur que n’hi ha molts més, és la troballa que en el gra d’arròs, just a la punta, hi ha un oli que serveix per a l’empresa cosmètica. El preu de l’arròs pot augmentar exponencialment si això s’arriba a estandarditzar. Hem d’estar amatents a aquestes oportunitats i explotar-les.

"El futur pertany als que creuen en la bellesa dels seus somnis".

- Eleanor Roosevelt

El futur que vindrà

Hem de tenir empreses i cooperatives, en aquest cas, que explorin i explotin. Sense parar, sense descans. D’aquesta manera podem començar a treure’ns del damunt que som de les pitjors comarques de Catalunya pel que fa al PIB. Un relat que repetit fa que ens ho creiem i en alguns casos ens resignem.

Hem de posar a les nostres agendes del present, el futur que vindrà.

I el futur és logística, i natros estem en mig de 4 grans ports, Tarragona i Castelló, i també Barcelona i València com uns dels més importants d’Europa. I per tant hem de reivindicar que ens arreglin d’una vegada el tema transport per carretera. Que desdoblin la N340, que sigui gratuïta la AP7, o fins i tot amb la vinyeta per no perjudicar pressupostos. També és hora de fer servir el port de la cimentera per temes logístics. Però que els governs ho facin ja. El comerç digital farà que la logística sigui clau. I això només acaba de començar.

El futur és una suma d’intel·ligències, l’artificial i la humana, realitat augmentada, Internet de les Coses ( a la Sènia hi ha un lobby del moble que ja l’estudia, van pel bon camí), Big data (els que volem ser polítics cada cop aquesta tecnologia serà més important), Impressió 3D (a veure si arriba el fablab d’Amposta per poder experimentar-la) , Blockchain, … També ho són els nous materials i la nanotecnologia… Treball nòmada i líquid (als 2027 un 75% dels treballadors seran freelancers)…. Tot això dibuixa un món molt diferent del que estem vivint, i unes Terres de l’Ebre que si no fan un salt endavant, quedaran estancades a disposició del govern de torn, en l’àmbit nacional o territorial. Per tant és hora, ara, de construir-nos un futur.