L’energia és aquella força vital que permet o provoca que les coses es moguin o canviïn. Sabem que es presenta en diverses formes, ja sigui calor, llum, vibracions, etc. No obstant això, avui dia encara resulta complicat definir el terme «energia». El que sí que sabem és que l’energia no es crea ni es destrueix, sinó que es transforma.

 

L’energia que generen les ciutats molts cops es pot valorar amb el PIB, el producte interior brut, la suma de tots els diners de tots els sectors que es generen dia a dia durant un any. El PIB es pot calcular de les ciutats, de les comarques, de les regions o de tot un país. En l’àmbit de comarques del nostre territori, l’altre dia revisant estadístiques – hom fa el que pot quan s’avorreix- vaig comprovar que la diferència entre Montsià i Baix Ebre no era tan gran, d’uns 300 milions. Llavors em preguntava perquè hi ha tanta diferència de valoració en la importància de cadascuna de les comarques en l’àmbit institucional, representació, a govern… Justament ara quan fa un any que hi va haver el trasllat definitiu de les Delegacions de la Generalitat, la comarca del Montsià i, sobretot Amposta, es queda sense representants al capdavant d’aquestes. Quina força té el govern actual de la ciutat per fer valer el nostre talent? O potser no interessa i ens dobleguem?

 

Un altre exemple va ser la campanya que van muntar amb el tema dels Jocs del Mediterrani. Com a comentari localista, crec va ser molt lamentable l’actitud de ‘tiro la pedra i amago la mà’ de l’alcalde Adam Tomàs i els seus regidors amb el tema dels Jocs del Mediterrani. Sabien de fa temps que s’havia intentat tot i tot per ser subseu dels Jocs i sabien de la negativa per la distància, però un altre cop van posar el retrovisor i a tornar a fer el relat. Això va generar molta desil·lusió a la gent, una frustració que fa que no puguem generar un relat d’il·lusió, de generar confiança amb les nostres possibilitats. La desil·lusió no mou muntanyes. El relat de la queixa constant tampoc. Que no interessa sortir dels llocs baixos als rànquings del PIB? És l’estratègia d’ERC, qui ara controla el territori, que a més de destensionar al país amb una estratègia que només ells entenen, ens vol amb la moral baixa?

 

Això només s’aixeca si els polítics som motor. Motor de canvi i si generem bon clima per a les inversions, i no que empreses històriques estiguin pensant a marxar.

 

Un motor d’educació i ensenyament, on la gent que governa hi cregui. Que no tornin a passar casos com el d’EUSES, que per les males gestions de l’actual govern de la nostra ciutat, van estar a punt de perdre. Però en el temps de descompte, i gràcies a les gestions de gent del meu equip no vam perdre uns estudis universitaris a la ciutat i al territori. Això ens hagués fet tirar anys i anys enrere.

 

Un motor per generar energia positiva i renovadora. Una dinamo que, com amb les bicicletes, ens il·lumini el camí. I hem de marcar el camí, i el camí ha de ser com una marató però amb sprints que ens permetin avançar cap a camins nous. Necessitem una mentalitat de dues velocitats. Això només ho canviem si generem idees pròpies. Adaptant temes que puguin estar funcionant en altres indrets a la nostra realitat.

 

Necessitem ser un motor d’innovació. Volem ser un pol d’atracció/retenció de talent. Motor social de canvi, amb participació real i transparent. Motor ètic, implantant la nova política de la veritat, la que creu en les persones, tot per i per a elles. Pensant en el bé comú.

 

Motor de transformació de la subvenció a rebre un bon sou per la nostra feina i esforç. A generar el caldo de cultiu o l’ecosistema per tenir empreses que vinguin de fora o que es generin aquí mateix amb els nostres empresaris. Que en tenim i d’excel·lents.

 

Hem de ser motor, generar energia, o no serem.