Estic aquests dies com a aquella llarga nit de “Joc de Trons”, on els guerrers s’enfrontàven allò desconegut però amb tota la força interior intacta per enfrontar la batalla que, a la sèrie, és quasi definitiva. En aquella llarga nit sembla que apareix la humanitat d’aquells que al camp de batalla són ferotges.

La feina està feta, crec de debò, que les campanyes polítiques convencen als “indecisos convençuts” però que només serveixen per mobilitzar, encara més, a l’exèrcit. La campanya política actual, malauradament, dura tota la legislatura amb les accions, amb les mocions, amb les declaracions i els gestos. Les persones, no vinculades a la política, estan exentes de les nostres batalles. Per a ells, crec, que tot és soroll. Bla bla bla que no serveix per a res. I això és, en part, el que desprestigia la política.

Al final, sembla que per guanyar unes eleccions municipals tot s’hi val. L’altre dia ho vam veure al “transparent” Ple d’Amposta. No fa falta que comenti res, la gent ho va poder veure. Arrel d’aquella jugada, va haver gent que va caure i gent que va pujar. Gent que, sense trampes, potser a hores d’ara no estaria on és. Això és el que desprestigia la política. Així no guanya ningú, guanya la trampa.

En altres articles, potser s’ha notat que sóc molt idealista, algú que li agrada parlar d’idees i com portar-les a terme. Com millorar la vida de les persones. Com crear un servei innovador per la gent gran, un exemple clar quan vaig mentoritzar als guanyadors del Challenge celebrat fa cosa d’un mes a Amposta amb l’Oldbot. Com fer venir empreses. Com podem aprofitar millor el nostre producte estrella, l’arròs. Com millorar l’eficiència energètica, la sostenibilitat, la sanitat, l’educació,… En resum, com guanyar qualitat de vida.

Però, com jo també veig, la política municipal està tacada i per això hem de guanyar-nos a pols una sèrie d’ítems per poder tornar a ser allò gloriós i de servei. Prestigi, credibilitat, confiança, consistència, agilitat, centralitat i respecte són per a mi les “armes” bàsiques per tornar guanyar a la mediocritat, a la baralla de pati d’escola, als egos desfermats,….

Com guanyarem prestigi, fent participar a la gent a la política, no caient en mediocritats partidistes. Hem de fer participar a tothom en les decisions de futur.

Com guanyarem credibilitat, dient i fent allò que prometem en campanya electoral. Aquesta és la més fàcil, estic convençut que un procés d’accountability al final de legislatura callaria moltes xarxes socials d’alcaldes i ajuntaments “farutes” de transparència.

Com guanyarem confiança, sent propers i fent possible el futur. Hem d’emplenar les nostres agendes del present de sentit. Sentit de futur. Sentit d’innovació. Sentit d’avançar.

Com guanyarem consistència, explorant el futur. Tinc clar que les administracions si no s’adapten a un món canviant, no poden complir amb la seva missió.

Com guanyarem agilitat, flexibilitzant les relacions de llocs de treball (RLT). Les RLT són l’esclerosi de les administracions. Una rèmora que es girarà contra les mateixes administracions i no ajudarà en res al desenvolupament dels seus professionals. Necessitem organitzacions pensades per a la flexibilitat i les RLT són l’elegia de la rigidesa. Són simplement d’un altre món. Són simplement d’un altre temps.

Com guanyarem centralitat, posant les persones al centre, les administracions han de vetllar per adaptar-se a les necessitats dels ciutadans. S’ha acabat el temps en què els ciutadans peregrinen per adaptar-se a les necessitats de l’administració. I això requereix molta flexibilitat organitzativa i cultural. I sobretot tenir l’empatia com a principi angular.

Com guanyarem el respecte, impulsant experiències d’innovació i donant suport a la diversitat. A les administracions els falta diversitat. Acumular experiències de gent diferent. Potser estaré mitificant l’emprenedoria. Però quanta gent hi ha a l’administració amb passat emprenedor o empresarial? Quanta gent ha treballat en administracions d’altres països? La innovació viu de pluralitats culturals més que de uniformitats. Tenim administracions més uniformes que innovadores.

Si guanyem tot això que proposo, no només guanyaran els ciutadans, no només guanyaran els treballadors de l’Ajuntament, no només funcionarà millor l’Ajuntament, estic segur que guanyarà Amposta.