QUI ÉS MANEL MASIÀ

Vaig néixer el 19 de desembre de 1975 a Amposta. Sóc el més petit de 3 germans. El meu pare és pagès i d’una família molt vinculada a les coses bones que han passat a Amposta, la clínica, la Càmara, la modernització de l’agricultura… i de la part de la meva mare, el meu avi matern va ser un dels pioners en l’arribada dels tractors i cosetxadores al territori.
Tot i que de ben menut ja sabia que no volia treballar al camp, mon pare em feia aprendre el seu ofici. Això si, el que ell no sabia és que, m’estava fent mirar esta terra en un altres ulls. El meu pare em va regalar una mirada d’estima i de defensa del Delta.
Alhora vaig entrar a l’escola de música. Estimar la música, i la cultura de banda, una cultura de les Terres de l’Ebre, una cultura on realment vaig crear una altra família.

VEURE+

Als 17 anys vaig anar a estudiar a Barcelona, la meva passió tècnica va fer que encarès la meva vida cap a l’Enginyeria Tècnica Informàtica a l’UPC de Mataró. Quan vaig acabar-la vaig saltar a seguir els meus estudis en Enginyeria Informàtica a La Salle Bonanova on vaig donar algunes classes i treballava pels matins per poder alleugerir costos familiars.
Mentrestant, i seguint amb la cerca del meu espai laboral va arribar-me informació d’un màster d’Animació per Ordinador que havia guanyat un premi a Cannes. Per fi podria combinar les meves dos grans passions, el cinema i els ordinadors. Vaig aplicar-hi tot i no tenir formació artística, però em van admetre gràcies al meu portfolio tècnic.
Vaig viure un any intens a Mallorca, de treball, d’esforç, de jornades maratonianes fent curts d’animació i aprenent cinema. Arrel de la convivència i l’entesa, a Barcelona vàrem tornar dos amics, emocionats i il·lusionats, en fer un estudi de disseny. Sense massa idea, però amb totes les ganes, ens vàrem llançar a la piscina sense saber si havia aigua. Qui diu por?
No us ho negaré. Els principis van ser durs. Vam crear l’estudi de disseny novuolo. I mentrestant preparava assignatures soltes a la Universitat de Disseny (ESDI) de Sabadell, on em preparava en fotografia, història de l’art, creativitat, materials, dibuix,…
Durant 15 anys, he treballat intensament, amb alts i baixos, en la creació d’imatges per a empreses petites o grans campanyes a nivell nacional. He treballat per grans multinacionals o per ONGs molt i molt petites a travès de Publicitarios Implicados.
Dels treballs que he realitzat durant aquests anys, uns 300 projectes, el que més destacaria seria la posada en marxa i la consolidació del ‘Gran Recapte del Banc dels Aliments’, una entitat que tant de bo no fos necessària, però que a mi em va obrir els ulls en les persones que passen gana.

Durant aquests anys a Barcelona, vaig conèixer a una ampostina, l’Alba, que em va robar el cor a primer cop d’ull. Des d’aquell mateix moment comparteixo el meu projecte de vida amb ella, i amb ella, he construït una família que ha anat creixent amb Luca, i els bessons, Massimo i Leo.
Amb l’arribada de Luca ja vam pensar en donar-li la qualitat de vida que nosaltres vàrem tenir a Amposta. El dia a dia a Barcelona per a un nen no és el mateix que el d’Amposta. Però l’arribada dels bessons va ser el sotrac necessari per acabar de fer el pas cap a la nostra terra.
Abans de tornar, i també per seguir formant-me vaig fer un Màster de Comunicació a la UPF, on vaig tenir grans professors com el Xavier Marcet i en Joan Francesc Cànovas que s’han convertit en mentors i companys de viatge.

L’any 2016 vàrem tornar a Amposta. Reubicar-nos. Resituar-nos. Reemprendre amistats. Un nou inici. Però cap a finals d’any, sóc escollit cap local del Partit Demòcrata. Un nou partit, hereu de Convergència però amb noves maneres de fer. Com sempre els inicis són difícils. Però, desprès de 3 anys ja estic, i estem preparats per encarar nous reptes. L’alcaldia d’Amposta, de la meva ciutat, de la ciutat que m’ha vist néixer, de la ciutat que m’estimo, és el repte més gran que mai m’he proposat. Però, com en tot el que he fet a la meva vida, qui diu por?