Intervenció al ple municipal sobre la inhabilitació del MHP Quim Torra

Voldria fer diverses reflexions la primera d’on venim o com hem arribat fins aquí. Venim de voler exercir el nostre dret legítim d’autodeterminació emparat per tots els estaments internacionals, i és per això que tenim mig govern legítim a la presó i l’altre mig a l’exili. El senat espanyol, sense escoltar, sense voler pactar, fins i tot traint un acord amb el President Puigdemont va fulminar la presidència de la Generalitat de Catalunya via el 155. Al 2017, aquell va ser el primer atac dels molts que aniria sofrint la Presidència de la Generalitat, el Parlament, els ajuntaments, els alcaldes i les persones individuals.

Nosaltres, els catalans, només volíem exercir el nostre dret legítim a decidir, només volíem votar. A partir d’aquí, la repressió, exercida pels governs, tant del PP com els  del PSOE i Podemos, i aquest últim govern, “el gobierno más social de la historia” hi ha partits que els donen suport aprovant pressupostos “a cambio de nada”. Tots són culpables de la repressió exercida via els estaments judicials. Una repressió que no ha cessa. La Lawfare o l’imperi de la llei o l’exercit de la justícia espanyola per mantenir la sacrosanta unitat d’Espanya que no ha parat de vulnerar els drets dels catalans.

La segona inhabilitació, al 2018, va ser la del president Mas, també per posar les urnes el 9N, quin gran delicte!!! Deixar als catalans votar.

La tercera i última, per mi la més vergonyant, per posar una pancarta a la façana del Palau de la Generalitat, on es podia llegir llibertat i democràcia. Qui es pot oposar a la llibertat i a la democràcia? Qui? Doncs tota la judicatura espanyola, amarada de règims anteriors, arropada pel règim del 78, on el rei ha actuat com un bufó, per mantenir un status quo que ara se trenca per totes les costures.

Venim d’allí, de no deixar-nos votar, i la segona reflexió és cap a on anem, tenim dos opcions la resistència intel·ligent o anar fent costellades de llacets. Com ja sabeu sóc més de la primera opció, estratègia, unitat d’acció, lleialtat, i desobediència institucional. És per això que sóc un ferm defensor del Consell de la República que demà és posa en marxa a Amposta. No ens podem doblegar a taules de diàleg que no arriben. Taules de diàleg a canvi d’algo tant banal com els pressupostos de l’estat. Taules de diàleg a canvi d’indults. Taules de diàleg a canvi de substituir presidents.

Soc partidari del diàleg, si i molt, però d’igual a igual, d’estat a estat, sinó no ens seiem a parlar.

Per acabar, una última reflexió, ara la destitució del President Torra ens aboca a unes eleccions, on alguns ens vendran que ara cal parlar dels “problemes reals de la gent” que pot ser això de la independència ho hem de deixar, que es una quimera impossible. Jo els ho dic que fins que no siguem independents no podrem tenir un país socialment avançat, econòmicament pròsper i en una justícia justa.

VISCA CATALUNYA LLIURE

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Previous Article

Valoració del ple ordinari municipal del 28.09.2020

Next Article

1 d'octubre

Related Posts
Llegir més

Debat a la ràdio 30.09.2020

Aquí podeu escoltar el debat que vàrem tenir els portaveus de l’Ajuntament d’Amposta el dia 30.9.2020.
Total
0
Share