Moció de JuntsxAmposta per la redacció i implantació d’un pla de resiliència organitzacional.

La pandèmia del COVID19 posa en evidència que l’entorn on ens movem i la societat en la que estem, ha canviat. Uns dels elements que s’ha reforçat és la resiliència, en tots els camps i els sectors. La resiliència s’entén com la capacitat de recuperar-se davant d’una situació adversa, un dany o un desastre.  Per això es proposa la redacció i implantació d’un Plà de Resiliència dins la l’organització de l’Ajuntament.

Cada cop les organitzacions han d’afrontar de forma global i transversal la gestió dels seus riscos; han de saber donar resposta a les emergències i les crisis que pateix i ha de ser capaç de refer-se i tornar a operar el més ràpid possible. 

Ser una organització excel·lent en seguretat depèn de la voluntat de la direcció de ser-ho, dels recursos que s’hi destinen (on la clau són les persones), de la cultura de seguretat i la resiliència pròpia.

Les administracions tenen al davant reptes com garantir el funcionament dels serveis públics;  fer front als efectes del canvi climàtic; respondre i atendre al creixement i moviment de la població; la pròpia digitalització i, de fet, tota mena de riscos que amenacen la ciutat. Com a resposta, els darrers anys s’estan  desenvolupant oficines de resiliència, transversals als departaments, per assegurar ciutats més resilients. 

Això requereix un enfocament estratègic de la seguretat, que tingui en compte el context on es troben. Un context global d’interdependències, digitalització i intercomunicació de tota mena d’organitzacions, on la seguretat és un element a incloure entre els valors per encarar amb èxit present i futur. 

Els principals eixos de desenvolupament per la gestió de la resiliència urbana, han de ser:

  • Gestió estratègica de la seguretat: La seguretat s’incorpora a la missió de l’organització. Requereix l’alineació i integració de les diferents àrees de la seguretat.
  • Gestió d’emergències i crisis: No hi ha prou gestionant les emergències. 
    Hi ha més escenaris que superen la gestió tradicional d’una emergència.
  • Gestió de riscos corporatius: Es requereix una visió transversal i conjunta dels riscos de l’organització per reduir-los i saber reaccionar.
  • Continuïtat: Es necessita assegurar la pervivència de les activitats i els serveis davant un entorn cada cop més complex, on hi ha la certesa que passaran incidents, emergències i crisis.

Amb la redacció i implantació d’aquest Plà estratègic de resiliència podríem obtindré entre altres beneficis:

  • Preparar l’organització per saber respondre davant qualsevol situació de risc.
  • Unificar criteris interns perquè tothom defineixi igual què és un incident, una emergència i una crisi, qui i com han d’actuar en cada cas.
  • Respondre a la gestió de les diferents emergències i crisis de forma coherent i coordinada perquè en aquestes situacions s’utilitzen els mateixos recursos per respondre-hi. 
  • Acreditar que la meva organització està estructurada i s’ha preparat per respondre davant d’una emergència.

Si analitzem la situació del nostre Ajuntament envers l’àmbit de la resiliència urbana, podem observar en un primera aproximació que:

  • Necessitem alinear tots els recursos (personal, equips, …) que dediquem a la seguretat perquè no tinc un pressupost il·limitat
  • Ens adonem que tot i que cada departament gestiona bé els seus riscos (intrusió, ciber, industrial, laboral,…), hi ha coses que s’escapen, que van més enllà de cada departament.
  • Ens agradaria conèixer quin nivell tinc de maduresa en la gestió de les diferents seguretats.

Llavors, d’aquesta anàlisi s’en deriven les següents qüestions que ens han de permetre conèixer quin és i quin serà l’escenari de futur de la resiliència corporativa que necessita una ciutat com Amposta.

  • Disposem d’una visió de conjunt de l’organització que permeti avançar en la seguretat i saber quins aspectes cal millorar o reforçar per a fer una gestió integral i integrada?
  • Hem optimitzat o estar en previsió optimitzar els esforços per protegir l’organització i les seves activitats, tant a nivell de recursos ( personal i equips) com de sistemes i procediments de gestió?
  • Desenvoluparà el nostre Ajuntament un model corporatiu de seguretat que permeti treballar en un marc comú de seguretat a tota l’organització?
  • Disposem d’un mapa de riscos corporatius de l’organització que permeti gestionar els riscos de forma transversal o establir els nivells d’emergència i crisi de l’organització?
  • Cada departament valora els seus riscos? Coneixen si són conscients com impacten en l’organització els riscos dels altres departaments?
  • Estem preparats per a respondre a una crisi? Això implica conèixer els riscos corporatius, definir les responsabilitats i funcions, els diferents plans que disposa l’organització, qui, com i quan s’activa el comitè de crisi. Està prevista la redacció d’un manual de crisi i un procés d’implantació del manual?
  • Podem acreditar davant dels veïns, associacions i ciutadania que s’han minimitzat els incidents que poden aturar l’activitat i que s’ha preparat per respondre davant qualsevol incident per a poder recuperar-se en el menor temps possible?

En definitiva, la resiliència esdevé un factor d’èxit per a la millora de la seguretat en les organitzacions en una societat interdependent, connectada i tecnificada en un entorn incert

ACORDS:

Hi ha dos aspectes clau per a la gestió estratègica de la seguretat que el nostre Ajuntament ha d’encarar:

  • Assegurar que pot prestar els serveis públics a la ciutadania
  • Creació i implantació d’un Pla de resiliència organitzacional perquè l’Ajuntament estigui en millor disposició per respondre a escenaris incerts i crisis que sobrepassen les competències assignades.
Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Previous Article

Moció de Junts per Amposta per l’establiment d’un Registre de Proveïdors d’Amposta (RPA).

Next Article

Matonismes

Related Posts
Total
0
Share