Dubtes sobre els pressupostos participatius 2020

El passat divendres dia 13 es va iniciar el període de votació del pressupostos participatius 2020 d’Amposta, que s’allargarà fins el proper 13 de desembre, com bé ja sap la ciutadania, ja que s’ha enviat als domicilis la documentació amb la informació necessària que explica com funciona el procés participatiu i les 34 propostes que es poden votar, agrupades en 5 bloc temàtics.

Fins aquí el nostre grup no té res a dir, els pressupostos són una excel·lent eina per dues raons, per les aportacions qualitatives de la ciutadania que es puguin aportar durant el procés d’elaboració que no hagin pogut estar copsades per l’administració, i segona, perquè efectivament compartim el criteri de la regidora de Participació Ciutadana, de que les votacions serviran per conèixer cap on s’orienten les prioritats majoritàries de la ciutadania i definir de manera estratègica les polítiques públiques dels pròxims anys, el que ella defineix com a “intel·ligència col·lectiva”, o dit d’una altra manera, l’autoorganització espontània de la societat de la que parlava l’economista Friedrich Hayek, més eficient que qualsevol tipus d’organització centralitzada o planificada des de l’estat o l’administració.

No obstant, des del punt de vista de les propostes, ha hagut un cert debat els últims dies sobre la idoneïtat d’algunes propostes, si eren propostes adequades per un pressupost participatiu per diverses raons. La primera és que les propostes per un pressupost participatiu solen ser concretes i acotades si comparem amb altres processos participatius d’altres municipis, per exemple, la proposta número 12 “millorar el parc del Xiribecs”, una proposta acotada en este cas, dedicar els 150.000 euros del pressupost a un parc en concret, enlloc de propostes inconcretes i abstractes com la número 7 “arreglar les voreres” o la número 10 “col·locar més contenidors de brossa”: Quines voreres en concret? Quants contenidors en concret i a quines vies?

La segona objecció, que és la que ha generat més opinió és, que algunes propostes no estan incloses al pressupost ordinari municipal i no haurien de ser executades per l’Ajuntament igualment? El cas més clar, la proposta número 3 “millora del clavegueram de la ciutat”, actuació que ja s’hauria d’estar executant per part de l’Ajuntament, per a la qual ja va crear una taxa específica de clavegueram l’any passat, inclosa al rebut de l’aigua, i que a hores d’ara no s’està executant al ritme que es va prometre que tindria gràcies la recaptació de la taxa. Vol dir això que si no guanya esta proposta no s’executarà la millora de clavegueram? O que si guanya vol dir que la ciutadania està penalitzant l’Ajuntament per prometre una cosa, implantar una taxa per a tal propòsit i no executar-la? Algú haurà d’assumir responsabilitats si això passa? No es només esta mesura, sinó un grapat més com “fer accessibles diferents espais de la ciutat”, “arreglar el paviment dels carrers”, “arreglar les voreres”, “col·locar més contenidors de brossa” o “crear més zones i espais verds” les que creiem que s’haurien d’executar igualment i subsidiàriament.

Això últim ens duu a la següent reflexió. La coordinació entre l’empresa que s’encarrega de la redacció del pressupostos participatius (calia contractar una empresa si la regidora ja és experta en participació ciutadana?) i l’ajuntament no ha estat suficient. Si el filtratge previ durant la recepció de propostes de la ciutadania hagués estat correcte, estes propostes que hem citat haurien estat descartades perquè ja s’entendria que estan incloses al pressupost municipal ordinari, o com per exemple, la proposta número 28, “crear un catàleg de patrimoni arquitectònic d’Amposta”, s’hauria descartat perquè ja existeix aital catàleg, adjunt al POUM de l’any 2007.

I per últim, sobre la incidència dels resultats en la planificació estratègica de les polítiques municipals. Este és el segon procés de pressupostos participatius, el primer fa dos anys, i en aquell cas, les dues propostes que van quedar més votades i no van guanyar foren, allargar el passeig del canal fins el Pont de Pedra i ampliar el nombre de zones verdes de la ciutat, i no es va veure en la redacció dels pressupostos del 2019 o del 2020 cap augment de l’assignació en aquest aspecte. I aquells pressupostos foren anteriors a l’esclat de la pandèmia. Esperem que esta vegada, l’opinió de la ciutadania no torni a quedar en paper mullat.

Total
5
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Previous Article

Espai polític a Amposta Ràdio 12.11.2020

Next Article

JuntsxAmposta votarà sí al pressupost de 2021, però posa condicions

Related Posts
Llegir més

Debat a la ràdio 30.09.2020

Aquí podeu escoltar el debat que vàrem tenir els portaveus de l’Ajuntament d’Amposta el dia 30.9.2020.
Total
5
Share